Edicte d’Alfons II contra els càtars, 1194

Edicte d’Alfons II contra els càtars, 1194

El cardenal Jacint va promulgar una llei contra els heretges al concili de Lleida de 1155, i al concili de Tours de 1163 es van dictar lleis contra els heretges catalans. L’any 1180, el cardenal Henri de Marcy va creuar els Pirineus perseguint càtars, i 14 anys després el papa Celestí III va convocar a l’any 1194 una assemblea a Lleida contra els càtars en la qual es va promulgar:

“Alfons, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, a tots els arquebisbes, bisbes i altres prelats de l’església en el nostre regne; a tots els heralds, vescomtes, soldats i tot el poble del nostre regne i sota el nostre domini, salutacions, desitjant que la religió cristiana es mantingui completament. Li ha complagut a Déu posar-nos sobre el seu poble, per la qual cosa és just i correcte que constantment i segons les nostres habilitats, cuidem per la seguretat, felicitat i protecció de l’esmentat poble; per tant com a fidels successors dels nostres avantpassats i sent obedients a l’ordenança de l’església, que li ha semblat que els herètics siguin a tot arreu rebutjats, condemnats i perseguits de la presència de Déu i de tots els catòlics; en concret els valdenses o ensabatats, que es diuen a si mateixos pobres de Lió, i tots els altres heretges, dels que hi ha tantíssims que no poden ser comptats, que han estat excomunicats per la santa església per tot el regne i domini, com enemics de la creu de Crist, taques de la religió cristiana i de la nostra persona, enemics declarats del nostre regne, els ordenem que s’envagin i fugin del nostre regne. D’aquest dia en endavant, qualsevol que rebi a casa seva a aquests valdenses o ensabatats o altres heretges de qualsevol confessió, o escolti en qualsevol lloc les seves pernicioses prediques, o els doni de menjar, o s’atreveixi a oferir-los qualsevol altre favor, sàpiga que ha incorregut en el desfavor de Déu i el nostre, que se li castigarà per crims de lesa majestat i els seus béns seran confiscats sense dret a apel·lació. Ordenem que aquest és el nostre etern decret i mandat a tota ciutat, castell i vila de nostre regne i jurisdicció, i que per totes les terres dels nostres dominis serà llegit i presentat al poble tots els diumenges perquè sigui complert pels bisbes i governants de l’església, oficials, jutges i altres magistrats i que a tots els ofensors se’ls apliqui l’esmentat càstig. I és més, si qualsevol persona, sigui noble o plebeu, troba encara en les nostres terres a algun d’aquests heretges tres dies després d’aquesta proclama, i sabent d’aquest decret no s’ha anat ràpidament i es queda obstinadament, pot fer-li el mal, dany o desgràcia que vulgui infligir, excepte matar o mutilar, sense témer a ser castigat per això, tot el contrari, haurà guanyat el nostre favor, perquè tal acció ens complau i l’acceptem. De totes maneres, li donem a aquests infames herètics, malgrat tot i contra tota lògica, un respir fins demà, el dia de Tots Sants, perquè se’n vagin o comencin a anar-se’n de casa nostra. Però als que es quedin li donem tota l’autoritat als nostres vassalls perquè els robin, saquegin, apallissin i maltractin vergonyosament “.

Signat per Alfons II, rei d’Aragó; els bisbes de Tarragona, Tiracisca, i altres més. Escrit pel notari reial Guillem de Bassa

Diu l’historiador holandès Thielman Van Berg (1660) que:

El que després va passar en el regne d’Aragó després del decret no ho sabem, és difícil saber perquè els historiadors d’aquest segle a propòsit van passar per alt la crueltat feta perquè òbviament s’avergonyien d’això”.

Però sabem que com a resultat 114 heretges van ser cremats vius i les seves cendres llençades al riu Ter (Girona). La resposta del protector dels càtars, el comte de Foix, amb ajuda espontània del poble, va capturar i matar soldats i clergat, i va estar saquejant la catedral d’Urgell entre els any 1195 i 1196.

Un altre decret real del 1197, llegit en totes les esglésies del regne cada diumenge, els exigia que abandonessin al regne sota pena de mort. Va incloure la crema de Bíblies en català i la persecució de clergues catòlics afins a la “heretgia”.