Els nens dels carrers de Bogotà


Els nens dels

carrers de Bogotà

A Bogotà hi viu més gent que a tot Catalunya. A molts llocs, en especial, al centre de Bogotà i els barris més pobres, trobes fàcilment nens bruts i malnodrits que viuen en edificis en desús, o a qualsevol racó on puguin dormir sense ser agredits ni descoberts per la policia, o qui vulgui abusar-ne; o tan sols robar-los els guanys del dia. Se’n diuen popularment i despectivament gamines. Són orfes, o han estat abandonats o expulsats de les seves llars. Víctimes de l’abandonament per familiars incapaços de sostenir a tots els seus fills, o simplement mals pares. Alguns que trien viure al carrer arran de maltractaments soferts a casa, encara tenen llaços amb familiars amb els quals només es relacionen de manera ocasional o involuntària.Van en grups, estableixen els seus propis cercles socials de protecció, venda ambulant, companyia, robatoris, mendicitat, drogoaddicció, prostitució, etc. Hi ha tants nens com nenes i pot ser un 35% no deu tenir més de 5 anys. El motiu pel qual molts són tan petits és perquè després de malviure, ser masegats, violats i destrossats, la majoria mor al cap de pocs anys de ser al carrer. No arriben a ser adults, moren per malalties, violència o inhalar pegant o bazuco (residu barat de la cocaïna). També són víctimes de la “neteja social”, és a dir, nens assassinats per esquadrons de neteja que fan limpieza social, organitzats per comerciants locals en col·laboració amb la policia o grups paramilitars.
Hi ha altres, que passen tot el dia al carrer i dormen a la seva casa o barraca amb diversos germans de diferents pares, i una mare poc capacitada per atendre’ls adequadament, el que en diuen mujer cabeza de família (dels 22 milions de dones que hi ha a Colòmbia, el 56,8% són caps de família); a la qual donen part dels seus guanys. La majoria, eventualment es veuen empesos a una estada més permanent al carrer.
Els que més  difícil ho tenen són el que inicialment arriben a Bogotà amb un familiar, que no es fa càrrec d’ells. Són en què en diuen desplazados por la violencia, víctimes del conflicte armat. Colòmbia és el segon país amb més refugiats del món (5,3 milions) després de Síria (6,5 milions). Han fugit del seu poble per por a ser reclutats o assassinats per la guerrilla o paramilitars.
També hi ha els pobres indígenes als quals alguna multinacional, gran terratinent o polític els hi ha tret les terres; incapaços de trobar una nova vida en un altre lloc, busquen una solució al centre de Bogotà (en especial els indis embera-katio). Alguns no parlen espanyol, altres mai han vist una ciutat i desconeixen completament la forma de vida de la nostra societat, i són presa fàcil de bandes explotadores. 
Indígenes a Bogotà
Dels gamines no se’n parla, encara que els veus cada dia al carrer, i quan es mencionen, és per fer-ne acudits humiliants. Per a la societat, són petits delinqüents, però en realitat són víctimes de molts abusos i explotació.No fa falta buscar gaire per verificar aquests fets, tot el que has de fer és parlar amb les víctimes al centre de la ciutat, són a cada cantonada.
O pots visitar un vertedero de basura als afores de Bogotà, són fàcils de trobar, notaràs kilòmetres abans un odor difícil de suportar i milers de gallinazos, un ocell gran, però relativament petit comparat amb un voltor, que menja carronya, té un plumatge negre, un cap i un coll calbs de color negre grisós. Quan arribes al vertedero podràs veure la quantitat de quitxalla que rebusquen entre la podrida brossa i els gallinazos.
La Procuradoria General de Colòmbia, l’UNICEF i altes entitats donen estadístiques dures de pair. No són exagerades, encara que no és possible fer estadístiques d’una ciutat com Bogotà on ni se sap, quanta gent i viu, 7 o 8 milions (milió més, milió menys):A Colòmbia 150.000 nens a l’any no són registrats, i com a mínim mig milió de nens desconeixen qui són els seus pares. 2.500 són naixements de mares entre els 10 i els 14 anys, i uns 60.000 de joves entre els 15 i els 19 anys. Dos milions de nens pateixen maltractament, i en almenys la meitat de les víctimes és molt greu. També, diu la Procuradoria que cada any 300.000 nens són forçats sexualment i 30.000 nens estan involucrats en el tràfic sexual. Uns dos milions de menors treballen en negre.Per si fos poc, la meitat de la població desplaçada a Colòmbia són nens i nenes, i el 10% són víctimes de les mines antipersonals (diuen que Espanya en fabrica per a l’exportació).La Procuradoria de la Nación assegura que 750.000 nens abandonen els estudis cada any perquè passen fam. En els grups armats colombians s’estima que lluiten entre 6.000 i 7.000 menors d’entre 15 i 17 anys.
Però, no fa falta llegir estadístiques, una volta per la ciutat, i a més de coses molt maques (també és molt cert) veuràs tot això. L’important, per molts, és no fixar-se, pot ser, així desapareixerà el problema. Fes clic per veure com es la vida dels nens del carrer:
gamines-els-nens-del-carrer
 Ong Provalores. Des de 1999, llar per a nens al nord de Bogotà
Col·labora amb l’ong Provalores fent una donació